No es coneixen amb certesa els inicis de l’antiga parròquia (avui ermita) de Sant Salvador de Mar, però és possible que s’instal·lés una petita comunitat cristiana formada per pagesos i pescadors, ja que el que avui són els barris marítims de Coma-ruga i Sant Salvador eren zones d’aiguamolls i bassals d’aigua. També hi hauria un petit port de cabotatge (hi ha notícies documentals de la seva existència des del s.XVI fins al s.XIX).

Per tant, doncs, hi havia alguns nuclis, cases o masos esparsos en el territori i un nucli més poblat a l’interior, dalt d’un turó, amb una capella dedicada a Santa Anna. Tot això se’n desprèn del llibre de visites del bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, on explica les visites pastorals a l’inici del s.XIV, i es fa esment de les primeres visites a les esglésies de Sant Vicenç dels Calders, Santa Anna del Venrel, Sant Salvador dels Calders, durant l’any 1304 on comencen les esmentades visites.

Possiblement, durant la visita, els habitants del territori deurien expressar al bisbe les dificultats que tenien per poder complir amb el precepte dominical quan hi havia pluges, tempestes o torrentades. A més a més, els aiguamolls s’havien tornar insalubres, eren motiu de malalties i hi havia el perill dels pirates sarraïns. Per aquestes raons, molts dels habitants s’havien desplaçat a l’interior, a dalt del turó on se sentien més segurs.

El bisbe Ponç de Gualba, després de veure en persona la situació, comprengué la petició dels fidels i els va concedir la creació d’una nova parròquia, tot segregant-la de la primitiva arran de platja. Pel decret de 12 d’agost de 1307, que es conserva a l’arxiu de l’arquebisbat de Barcelona, en el lligall n.6 proviment del monestir de Sant Cugat del Vallès, l’esmentat bisbe creà les dues parròquies: la del Vendrell sota l’advocació de Sant Salvador que se celebrava el 9 de novembre (Dedicació de la Basílica de Sant Joan Laterà o del Salvador) i la de Sant Vicenç dels Calders, que es trobava en un altre petit nucli d’habitants sota la protecció del seu castell. Això sí, el bisbe ho va obligar els parroquians del Vendrell a baixar dues vegades l’any a l’antiga parròquia per resar un respons pels fidels difunts enterrats allí. Ho havien de fer el dilluns de la segona Pasqua i la festa de la dedicació de Sant Joan Laterà, el 9 de novembre. I així ho ha fet la vila del Vendrell durant molts segles, exceptuant un breu parèntesi a la segona meitat del s.XX quan l’ermita passà a dependre de la parròquia de Sant Ramon de Coma-ruga. Es tornà a reprendre la celebració del vot de poble per iniciativa de Mn. Josep Maria Barenys que, en repassar el llibre de les visites pastorals del Vendrell, va comprendre que era una festa important per a la comunitat vendrellenca que calia restablir de nou.

Mnetrestant, què se’n va fer de la parròquia germana de Sant Vicenç dels Calders? Durant uns anys va tenir rector propi, però després de l’epidèmia de la pesta negra que va assolar Catalunya a finals del s.XIV, el bisbat de Barcelona va ordenar que s’encarregués de la parròquia el rector d’Albinyana que tenia la dificultat de travessar la serralada que separa ambdues poblacions.

En començar el s.XVI, el rector d’Albinyana va queixar-se que li era un destorb fer-se càrrec de Sant Vicenç donada la llunyania, i aconsellava que el rector del Vendrell o algun vicari pogués ocupar-se de l’atenció de Sant Vicenç dels Calders, ja que del Vendrell a dita vila tant sols hi ha tres quarts d’hora de camí. Així es determinà i d’ençà fins que Déu vulgui ambdues parròquies han quedat agermanades.

L’arxiu parroquial conserva els registres dels llibres sagramentals i altra documentació molt diversa.Per consultar l’arxiu cal concertar dia i hora, posant-se en contacte amb l’encarregat o el sr. Rector.

Consueta, usos i costums de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell.

L’any 2007 la parròquia va publicar aquest llibre que transcriu els usos i costums de la parròquia que es van recollir en les consuetes que van confeccionar sis rectors entre el 1789 i el 1904. Aquest llibre es pot aconseguir demanant-lo directament a la parròquia.