La primitiva església de Sant Salvador, edificada al segle XV, va ser completament reconstruïda entre 1732 i 1739 dins l’estil barroc propi de l’època. És un temple de tres naus amb capelles laterals, transsepte i cimbori sobre el creuer.

Podeu fer una visita virtual a l’interior de l’església parroquial amb fotografies de totes les imatges dels altars a: www.esglesiaelvendrell.com

L’església parroquial de Sant Salvador del Vendrell fou edificada entre els anys 1732 i 1739. Les obres s’iniciaren el 13 de juny de 1732 i la benedicció de l’obra es va fer el 25 d’agost de 1739. Tot i això, la construcció de l’edifici va continuar encara durant deu anys. Hi ha constància d’una segona llicència episcopal amb data de 7 de juliol de 1749 per beneir la “part anterior del temple”. Durant gran part d’aquest període hi ha referències a l’entorn de la coexistència dels edificis d’ambdós temples: “l’església vella” i “l’església nova”, així com l’edifici del “campanar vell”.

En el darrer període de l’edificació, entre 1783 i 1784, hi treballà el mestre de cases i escultor barceloní Pere Cañelles, titulat “Mestre de la Portalada”. Cañelles tingué cura de la cornisa, la balustrada i dels elements decoratius de tot el darrer cos del campanar.

El 1784 Cañelles es va fer càrrec de la total realització de la portalada del temple, darrera gran obra exterior de l’edifici, tant de l’aspecte arquitectònic, com de l’execució de tota la imatgeria que guarnia la façana del temple.

L’obra s’enllestí l’any 1786, tal i com consta sota les cames dels dos àngels que coronen els dos conjunts de columnes de la portalada.

La portalada és un gran retaule obrat en pedra, esculpit durant el segle XVIII. En ell es contemplen 11 imatges, dedicades als patrons de la vila: Sant Salvador i Santa Anna.

A la part baixa, mirant la façana, entre les columnes i dins les fornícules, hi trobem, unes matrones que representen les virtuts de la patrona, simbolitzen la fe, l’esperança, la caritat i la fortalesa.

La imatge de Santa Anna, amb la Mare de Déu a la falda, es troba situada damunt la porta principal d’accés a l’església. Santa Anna és la dona que infanta Maria, i ella va obrir la porta per encarnar-se el Fill de Déu.

Alçant els ulls hi trobem la imatge de Sant Salvador damunt un núvol, amb caparrons d’àngels, que representen l’ascensió de Jesús al cel, beneint amb la mà dreta, i amb l’altra estesa per acollir-nos i convidar-nos a anar amb ell. Damunt les columnes i la cornisa, hi trobem dos àngels que ens mostren i lloen el Fill de Déu, ja que ha triomfat sobre la mort i puja a les altures celestials.

A la part superior del frontispici de l’església, hi veiem representada, com a la muntanya de la Transfiguració, la persona de Jesús amb Elies i Moisès. Els dos darrers representen els profetes, la llei de l’Antic Testament, mentre que Jesús, l’autèntic temple de Déu, és el compliment de totes les profecies i la plenitud de la llei, ja que no ha vingut a abolir-la, sinó a completar-la, amb el nou i únic manament de l’amor.

L’església parroquial de Sant Salvador del Vendrell fou bastida entre els anys 1732 i 1739.

L’edificació del campanar va començar després i es va realitzar en quatre fases constructives que, degut a diverses interrupcions, allargaren l’obra durant 45 anys. Es tracta d’una construcció adossada a l’edifici del temple, de base quadrangular que esdevé octogonal als pisos superiors. És el resultat final de la intervenció de quatre mestres d’obres diferents, que configuren un edifici que segueix la línia clàssica iniciada l’any 1670, per l’arquitecte fra Josep de la Concepció (1626 – 1690), i que serví de model d’altres, com el de l’església de Santa Maria de Cubelles (1765).

En el nostre campanar hi ha 8 campanes situades en dos pisos. En el primer pis n’hi trobem 6 que porten els noms de Salvadora, Ana, Teresa, Rosario, Elvira i Adela, ordenades de més pes a menys. El seu ús és litúrgic, i la seva situació és una en cada obertura que disposa el pis. Per accedir-hi es puja una escala de 133 graons.

En el pis superior hi ha dues campanes més, destinades únicament a la funció del rellotge. El campanar és coronat amb una figura amb funció de penell, anomenada Àngel de Tobies.

L’àngel del campanar, tot un símbol del Vendrell

Sóc l’Àngel de Tobies, un dels símbols de la vila del Vendrell, ja que corono el campanar de l’església parroquial de Sant Salvador del Vendrell des del 1784. El meu nom veritable és Rafael, però tothom em coneix com a l’àngel de Tobies, ja que vaig acompanyar aquest personatge bíblic en la seva missió. Això ho podeu llegir al llibre bílbic de Tobit (especialment Tb 5-12).
Sóc una figura exempta feta de planxa de coure (quan em van pujar era daurat). Faig 2’75m d’alçada (18 o 20 pams de l’època en què em van fer), i peso 140 quilos. Les meves ales fan 1’66 metres d’alçada i 71cm d’amplada. La cama que tinc doblegada fa un metre, i el braç estirat, 80cm. 

El dit amb què assenyalo la direcció del vent fa 15cm. M’aguanto amb una sola cama (l’esquerra), l’altra la tinc encongida cap al darrere. També tinc el braç dret estirat cap al davant (assenyalant la direcció d’on bufa el vent), i l’altre col·locat a la cintura. El meu cap està guarnit amb una corona de llorer i flors.

Em va construir l’any 1784 el mestre argenter de Vilanova i la Geltrú Josep Romeu, ajudat per Josep Dalmau, segons consta en la inscripció que tinc a la sola de la sabata. Em van portar des de Vilanova uns fadrins amb carro fins al Vendrell, on vaig ser hissat el 6 d’agost de 1784.
L’any 1928 em baixaren per restaurar-me, ja que havia perdut les dues ales i la cama.
Malauradament, el vent –de nou- feu que l’eix interior, que em permet la rotació, es descentrés i em foradés el pit i el rostre. Aquest cop, l’any 1958, em van baixar amb un helicòpter “Sikorsky”, de la base aèria americana de Saragossa. Vaig baixar el 16 d’octubre i hissat de nou el 30 de novembre del mateix any.
El 25 de juliol de 1998, em van tornar a baixar, ja que el meu eix i la cúpula que tinc sota el meu peu, estaven en mal estat, i m’hissaren el 8 de novembre del mateix any.

L’altar major de l’església del Vendrell és un monument modern. L’altar antic va ser cremat a la revolució de 1936, en la qual no es va destruir l’edifici, però sí el seu contingut, anorreant un gran patrimoni artístic.
Acabada la guerra, es va voler refer els altars del temple. L’any 1941 es van iniciar les obres de l’altar major, dirigides per l’arquitecte Josep Maria Jujol, la seva filla Tecla i d’altres.
Va rebre la col·laboració de molts artistes locals, com l’escultor Joan Borrull, autor de la gran majoria de les imatges de la nostra església.
L’altar està situat sobre tres graons fets de marbres de diferents colors. L’ara, que sembla un sepulcre, està feta amb pedra calcària de color mel. El cantó que mira al poble està treballat, però el que mira a l’absis és llis.
Està voltada per un baldaquí que recorda molt el de la Basílica de Sant Pere de Roma, compost per vuit columnes. Les quatre més grans formen el quadre al mig del qual hi ha l’ara. Darrera seu, dos parells de columnes més primes l’uneixen amb la paret del fons a través d’unes arcades.
Les columnes són del tipus nomenat salomòniques, formant una espiral que ascendeix fins als capitells, d’estil corinti.
La part inferior de les columnes està feta amb marbre color mel, amb estries acanalades en tota la seva llargada. La part superior, recoberta de guix daurat, mostra una decoració amb sanefes i ceps que s’emparren per les columnes amb els seus raïms i altres fruits com pomes i magranes. També hi apareixen nombrosos estels.
Damunt de les columnes hi ha un travesser que uneix les quatre columnes i forma un quadre. És l’única estructura que forma una línia recta. Al seu voltant hi ha una inscripció en llatí: SICUT NOVELLAE OLIVARUM; ECCLESIAE SIN IN CIRCUITU MENSA DOMINI que en català vol dir: “Com revells d’olivera, els fills de l’Església són al voltant de la taula del Senyor”.
Del travesser penja una tenda rectangular de seda que s’estén sobre l’altar com a tabernacle protector.
També hi penja, des de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, la creu amb el Sant Crist, feta de fusta daurada i molt adornada. Aquesta creu està suspesa a l’aire, de manera que es veu contra la llum del vitrall del fons.
Damunt del travesser s’alça una estructura que suporta dos parells d’àngels portadors de la llum, amb sengles canelobres triples. La llum dels canelobres centra la mirada en el grup escultòric de la Transfiguració, situat a la paret del fons i en el qual, damunt d’un gran núvol, es veuen, davant del sol daurat, les figures de Jesús, al mig, en actitud de beneir, i als seus costats, Moisès, amb les taules de la Llei, i Elies, amb el pergamí de les seves profecies.
Per damunt seu, sortint d’un núvol, tenim la gran figura del Pare Etern, Déu Omnipotent, que té a la mà la bola del món. Un focus de llum darrera seu ressalta la seva majestat. A cada costat, un àngel assegut a la cornisa assenyala la figura de Déu.
La part superior de l’altar està recoberta per una gran petxina, que des del centre s’estén fins a la boca de l’altar, embolcallant-lo i fent-li de sostre. A la boca de la petxina hi ha cinc àngels que custodien l’entrada al recinte sagrat.
A la paret del fons tenim cinc obertures recobertes de vitralls de forma ròmbica, amb els marges sinuosos. El central, el més gran, queda just al damunt de l’altar, de manera que, al migdia, la llum que hi entra il·lumina la Sagrada Forma en el moment de la consagració. L’interior del vitrall està format per figures corbades de ciment que formen una aspa que envolta una creu central formada per les peces de vidre de colors unides per les cintes de plom. Als costats, les quatre seccions contenen figures florals fetes també amb els vidres emplomats.
A cada costat hi ha dos vitralls més, de la mateixa forma, però més petits. També aquí tenim quatre seccions amb decoracions florals fetes amb els vidres de colors emplomats.
Als costats del presbiteri es troben dues portes, la de l’esquerra dóna pas a la sagristia, la de la dreta a la capella de darrera de la Puríssima.
Damunt les portes hi ha sengles grups escultòrics. Al cantó de l’esquerra hi ha el grup de l’Anunciació, amb l’àngel dirigint-se a la Verge, dreta. Al costat hi ha una inscripció amb el text evangèlic ECCE SERVUS TUU, EGO SUM, “Heus aquí la vostra serventa. Jo la sóc”.
Al cantó de la dreta, hi ha el grup de la Visitació, amb Maria abraçant Isabel, i la inscripció BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI, “Beneït sigui el fruit del teu ventre”.
Als angles de darrera, damunt d’uns suports, hi ha dos àngels músics de mida natural, un amb el violí i l’altre amb la viola.
Les parets estan recobertes, en la part inferior, de marbres jaspiats de color carn, amb l’extrem superior molt irregular, formant onades com les del mar. La part superior, estucada de color groc, presenta dibuixos de tema floral i geomètric.
A l’antiga capella del Santíssim, de darrera l’altar de la Puríssima, s’han concentrat els testimonis de la devoció de molts feligresos amb imatges dels patrons dels seus llocs d’origen, a més d’altres mostres de la devoció popular vendrellenca, com l’ex-vot del bergantí de Sant Salvador de mar, avui restaurat, la imatge del Nen Jesús de Sant Salvador i altres advocacions.

[ Moltes d’aquestes informacions han estat extretes del llibre L’Església arxiprestal del Salvador del Vendrell, de Manel Naranjo i Teixidó (1991)]

La llum es filtra a l’església del Vendrell per una colla d’obertures decorades amb vitralls de diverses mides, èpoques i motius que omplen de colors i matisos diferents el temple segons l’hora del dia i l’època de l’any. Us hi heu fixat mai?
Us proposem començar alçant la mirada a la paret de la façana. Hi descobrireu la rosassa, de grans dimensions, el vitrall més gran i característic de l’església. Està dedicat a Jesucrist, el Santíssim Salvador, en la seva resurrecció. Data de l’any 1945.
Entrant a la Capella del Santíssim hi trobareu 7 vitralls situats a la part alta dels laterals. Van ser fets l’any 1940 i presenten motius sobre l’Eucaristia. En la reforma de 1992, a més, s’obriren uns altres 7 punts de llum darrera l’altar i en 6 s’hi feren vitralls com els de l’altar major.
A la capella de darrera de la Puríssima i a la Sagristia les finestres estan decorades amb motius dedicats a Sant Jordi, a la Mare de Déu de Montserrat i a diferents sants, dissenyats per Jordi Lluís Rovira.
A la part alta del transsepte, i realitzades el 1894, hi ha situades dues peces. Sobre l’altar del Roser un vitrall representa Sant Jaume i el de sobre l’altar de Santa Anna representa Sant Francesc Xavier.
Al fons de l’altar major s’obre un vitrall central i quatre de més petits que omplen de color el conjunt del presbiteri que fou dissenyat per l’arquitecte Jujol.
El cimbori és primordial per a la il·luminació del temple, situat al mig del creuer. S’enfila circular amb 15 metres d’amplada i es diversifica formant un octògon, amb una finestra a cada cara. Aquí hi ha el darrer gran conjunt de vitralls que fou inaugurat el 3 de març de 2001. És obra dels vitrallers Josefina Rossell i Josep M. Poblet, i fou dibuixat per Joan Descals, seguint el poema “El pessebre” de Joan Alavedra i musicat per Pau Casals.
L’altar de Santa Anna està il·luminat per tres vitralls, un de petit a la part superior central i un a cada lateral, amb dos serafins.
Als anys 80 s’obrí un petit rossetó a l’altar de la Mare de Déu Reina per donar-hi llum, de vidre blanc i amb les inicials de la Mare de Déu.
A la capella de Jesús de Natzaret hi trobem també una petita rosassa on figuren les inicials de Jesucrist (IHS).
Als laterals superiors de la nau central, sobre la cornisa, hi ha tres vitralls a banda i banda que foren realitzats el 1894 amb motius geomètrics i elements florals. Els de la part esquerra van ser restaurats el 1986. Els de la part dreta es van perdre durant la guerra civil i van ser substituïts per vidres pintats. Finalment, el 1984 es van fer de nou, amb motius semblants als originals i amb un petit medalló al centre que recorda l’ermita de Sant Salvador -orígen de la parròquia- en el primer, l’església primitiva del Vendrell en el segon, i l’actual església en el tercer.
En total, doncs, l’església del Vendrell està decorada per 43 vitralls, tots restaurats o refets actualment, excepte la rosassa i el de la capella del Natzarè.

L’any 1775 el rector, Mn. Manuel Aumetell, junt amb els obrers de la parròquia i l’ajuntament de la vila, en veure que el Sr. Lluís Bonifás, escultor, se n’havia anat a treballar al cor de la catedral de Lleida i que no el podien retenir perquè no hi havia cap contracte signat per acabar el retaule de l’altar major, determinen fer un orgue per a l’església, que s’havia edificat uns anys abans, amb l’objectiu de poder-hi celebrar amb major solemnitat els seus oficis.
El dia 28 d’octubre de 1775 se signa el contracte entre Mn. Manuel Aumetell Ferrer i l’orguener Ludving Scherrer que es comprometia a construir un orgue de 1583 flautes al preu de 1575 lliures.
El dia 25 d’abril de 1776 es ratifica el primer contracte i s’acorda afegir una cadireta proporcional a l’orgue de 340 flautes, amb dues torres i l’escultura corresponent, per un preu definitiu de 2250 lliures, exceptuant la fusta, i amb un total de 1923 flautes.
L. Scherrer procedia d’una nissaga d’orgueners suïssos dels que en destaca Samson Scherrer. Va ser cridat a molts llocs. Els seus treballs més coneguts es troben a França, Catalunya (Lleida, Valls…) i a les illes de Menorca i Eivissa.

L’orgue del Vendrell és un dels pocs orgues catalans que ha arribat fins als nostres dies i, fins i tot, és l’obra més completa que es conserva de tots els orgueners Scherrer.
Abans de l’última paga feta a L. Scherrer, es feu visurar l’orgue. La feina s’encarregà a Joaquim Vicente, organista de la catedral de Tarragona; Felip Aloy, organista de Riudecols; i Josep Prius, mestre estanyer de la ciutat de Tarragona. Els experts declaren: Es de tan elevat ingeni tota la fábrica i construcció de dit orgue (…) que dins de breu teps será dit fabricant o factor de orgas don L. Scherrer el non plus ultra. Així ho certificam y firmam vuy als 20 de abril de 1777.
Posteriorment, s’han anat succeint restauracions i reparacions de l’orgue:
1792- Giusseppe Vandunneghem, orguener italià, es va comprometre a espolsar bé l’orgue i desmuntar-lo, donar el to corresponent a cada flauta i afinar l’instrument.
1860- Es van fer unes despeses per restaurar i afinar l’orgue per part de Joan Toldrà, el Matines.
1884- Restauració per part de Joan Florenzano, orguener italià que estava per aquesta zona reparant orgues.
1929- Pau Casals sentia un gran afecte per l’orgue, ja que el seu pare n’havia estat organista. El dia 8 de novembre de 1928 el mestre Pau Casals i la Fábrica de órganos de Ntra Sra de Montserrat S.A. signen el contracte de restauració de l’orgue, que serà traslladat al centre del cor de l’església. Durant la guerra no es destruí l’orgue, com va passar a molts altres orgues de Catalunya.
1963- El taller d’en Rogent, amb la direcció tècnica de Gabriel Blancafort, es va encarregar de restituir la cadireta, avançar l’orgue major i elevar-lo de nivell, a més d’afegir-hi un pedaler de 30 notes.
1983- Mitjançant una iniciativa popular es va aconseguir fons per arreglar l’orgue. Els treballs s’encarregaren a Gabriel Blancafort i van consistir en la neteja, reparació dels tubs, restauració del teclat i de la manxa, i afinament. També es va restaurar la part exterior, es retituiren motllures i es decorà la cadireta de l’orgue a càrrec d’en Jaume Nin.

Actualment, i fins el 22 d’octubre de 2010, es porta a terme als tallers dels organers Germans Desmotes a Landete (Conca) el minuciós treball de restauració profunda i integral de l’orgue. Els podeu seguir pas a pas, al blog dels Amics de l’orgue que trobareu amb enllaç directe a la pàgina principal.